Exposició "Anònims i no tant anònims" de Toni Vilches

El company i amic Toni Vilches exposarà a partir del pròxim dissabte 1 de maig una mostra del seu treball a La Bodega del Barri Vell de Girona, situada ben bé a l'inici del carrer de la Força. La mostra, a la que ha posat el títol de "Anònims i no tant anònims", és una selecció de deu retrats fets durant els últims cinc anys.

Sempre he pensat que per aprendre i millorar la pròpia tècnica fotogràfica és molt important -i fonamental- consumir molta fotografia, ja sigui en llibres, webs o -com en el cas que ens ocupa ara- en forma d'exposició. Així que si aneu a Girona no deixeu de visitar aquesta petita mostra d'aquest gran fotògraf gironí. Podeu veure més reportatges a www.tonivilches.com. FOTO/TONI VILCHES

Tots tenim un passat

Dons sí, tots tenim un passat. I el meu és aquest:

I és que aquesta és de les primeres fotos que tinc records d'haver fet. Segur que no deu ser la primera, a tots de petit ens ha fet gràcia prémer el disparador d'una càmera, però sí que és de les primeres imatges que tinc consciència del dia en que la vaig fer. No recordo la data. Però sí que recordo que va ser durant una visita a la reserva africana de Sigean, acompanyat dels meus pares. I conservo el carret. Amb algunes perles com les següents.

La importància del moment

Són molts els factors que determinen si una fotografia és bona o no. La llum, la composició, els colors, la profunditat de camp, el motiu... tots són factors importants i realment són els que faran que una imatge ens transmeti quelcom o no. Són els que li donaran sentit a la feina del fotògraf si aquest els ha triat bé. Però d'entre tots ells, n'hi ha un que -per a mi- destaca entre tots els altres. És el factor "moment".

El "moment" entès com aquell instant màgic i especial, aquella dècima de segon en que tot està al seu lloc. Pot ser un gest, una expressió, una mirada, poden ser coses molt petites que poden significar molt. Per posar un exemple:

The Big Picture

Internet ha canviat la fotografia. La forma en què consumim fotografia. És un fet irrefutable i una sort pels que la gaudim. Fa uns anys la única manera de gaudir de les imatges era a través de la efímera premsa diària, dels llibres editats, ja siguin reculls d'agència o reportatges d'autor -difícils de trobar si no són novetats i costosos en la seva majoria-, o bé visitant exposicions itinerants con el World Press Photo o els festivals de fotografia com el Visa Pour l'Image de Perpinyà o les Rencontres d'Arles.

Black Passport d'Stanley Greene

A dos dies de Sant Jordi vull recomanar un llibre de fotografia amb un títol contundent: Black Passport. L'ultim que m'he llegit. I el vull recomanar perquè és un llibre de fotografia un tant peculiar, doncs es mira... però també és llegeix. L'autor és el fotògraf novaiorquès Stanley Greene, foto-periodista bragat en mil guerres i amb un treball impecable. Un dels grans.