Aquesta feina, sense els companys, no seria el mateix

En Robin Townsend

Aquesta feina, sense els companys, no seria el mateix. És una realitat. I jo no seria el mateix. Perquè tot el que sé,  tot el que conec, ho he après d'ells. L'experiència ha fet la resta. Però si sóc com sóc, és gràcies a ells.  I no parlo dels companys redactors, dissenyadors i comercials del diari, que òbviament també han estat i són part important de la meva vida, però no, avui parlo dels companys fotògrafs. Aquells que, tot i no treballar en la mateixa empresa que jo,  tot i veure'ns una vegada cada molt, me'ls sento  igual de pròxims. Aquells que m'han convertit en el que sóc i ara us explicaré perquè. Avui, el post, va dedicat a ells.

Sobre sang, ètica i morbositat humana

Rescat d'un home ofegat al Port de la Selva

Fa molts dies que no publicava un nou post. Massa dies. I em sap greu per la gent que va entrant al blog a veure si he publicat alguna cosa i es troben amb un post ja llegit. Em sap greu, de debò. Tinc varis temes al tinter però massa sovint em falla la voluntat. I els dies passen massa ràpid... i jo escric massa lent. Intentaré ser més constant, perquè m'ho passo bé escrivint. A vegades les neures de la pròpia vida  m'ho fan oblidar. Però és cert. I avui volia escriure sobre la mort. La mort fotografiada. Perquè aquesta és una part important de la meva feina i les últimes setmanes així m'ho han recordat. Abans però, vull avisar que algunes imatges poden ferir sensibilitats. El tema és el que és. I les imatges són el que són.

Fotos que m'han marcat (2)

Fa uns anys -i en motiu del dia mundial del Sida- vam iniciar juntament amb una redactora de l'Empordà una sèrie d'entrevistes a malalts i familiars afectats directament o indirectament per aquesta malaltia. Tot un repte. Un repte que em va obligar a afrontar situacions de difícil solució. Un repte que em va permetre entrar a la vida d'unes persones i d'un col·lectiu per a mi fins llavors totalment desconegut. Un repte que em va fer créixer en tots els sentits.

Planificació d'un viatge fotogràfic 2

 Viatjar deuria ser tot un repte per als primers fotògrafs

Continuant amb el post anterior, avui parlaré de com guardar i emmagatzemar correctament les imatges durant el transcurs d'un viatge fotogràfic. Les opcions són vàries i s'han d'estudiar totes i cadascuna de les possibilitats, doncs és de vital importància saber triar bé la millor opció per a cada cas. Per a mi, és l'apartat a tenir més en compte de tota la planificació.

Planificació d'un viatge fotogràfic

 Aquest fotògraf no passa desapercebut

Com molts de vosaltres ja sabeu d'aquí a pocs mesos me'n torno a terres cambotjanes per visitar de nou els nens i nenes de la Llar d'Infants del Món Andorra. Aquest cop faré un recorregut més ampli per tot el país així com també tinc previst saltar cap a Laos. Serà un viatge força més llarg i amb més pes a l'esquena, el que m'obliga a planificar molt bé les coses i -en especial- com i quin equip fotogràfic m'emporto. Us explico doncs el meu cas particular per si us pot ajudar alhora de planificar un viatge amb el vostre equip.