Hola senyor vídeo, vol ser amic meu?

 La pinta que farem els fotògrafs d'aquí un temps. Bé, salvant les diferències...

Fa dies que tenia aquest post a mig fer i no hi havia manera d'acabar-lo... però aquest cap de setmana he participat al Correcurts, un concurs de curtmetratges organitzat pel Festival Festicurts i la Cerveseria Venecia de Figueres i m'ha vingut com anell al dit. Perquè avui us vull parlar del nou amic dels fotògrafs... el vídeo.

Ara fa uns mesos em vaig canviar la càmera. Fins llavors i durant més de quatre anys la meva inseparable companya d'aventures havia estat una Canon 1D Mark IIN. Una càmera extraordinària, que no va faltar ni un sol dia a la feina. Però la jubilació és llei de vida i la substituta va ser una Canon 5D mark II, amb més píxels, més gamma de colors, més de tot i amb menys pes... i atenció! la gran novetat: amb gravació de vídeo HD.

 La 5d Mark II

Renoi! Com sona de bé això! Vídeo HD. High Definition. Alta definició. No fa tants anys que en vam sentir a començar a parlar... Una càmera de fotos que grava vídeo? Va home va! I què serà el següent? Un projector incorporat? Una màquina de cafè? Una espasa làser per si em volen agredir? El vídeo va ser motiu de conversa entre fotògrafs durant molt de temps. I ho continua sent. Perquè el debat s'ha obert.

Vulguem o no, el vídeo ja està entre nosaltres. Pot esdevenir un amic o un enemic. Pot ser una simple funció més de les desenes que té la càmera i que mai fem servir o pot ser un bon aliat. De moment l'hem pagat, va inclòs en el preu de la càmera. Està a les nostres mans decidir si li traiem profit o no. I no serà fàcil. Perquè aquest cap de setmana ha estat un dels més estressants de la meva vida...

La mateixa càmera preparada per gravar vídeo amb una Stedycam. Exagerat?

48 hores per gravar un curt. Perfecte. La clàusula: l'obligada aparició d'un element sorpresa, un bitxo (guindilla) per ser més exactes. Cap problema. Deixeu-me puntualitzar que no és el meu primer curt. És el segon. Doncs fa dos anys, amb l'amic i company de projectes estranys i psicodèlics Àlex Almarza vam fer un curtmetratge junts per a presentar-lo també al Festicurts. Ens vam comprar una petita càmera de vídeo domèstica a mitges i cal dir que tot plegat va ser una experiència molt positiva. Vam guanyar un petit premi i tot.

Però aquesta vegada no m'he presentat per guanyar res. La meva motivació principal ha estat la de posar a prova la càmera. Volia veure si realment el vídeo de la 5D donava la talla i si -donat el cas- hi podia confiar per a un treball professional. El resultat: ha passat la prova, amb bona nota. I és que la qualitat, en combinació amb bones òptiques, és espectacular. Res a dir. Simplement brillant. El problema, amics i amigues, bé després, en el processat.

Interessant pàgina web sobre gravació de vídeo amb càmera de fotos.  Recomanació de Toni Vilches

Perquè una fotografia -en jpeg senten, no en RAW- la podem entregar tal qual ha sortit de la càmera. No necessita cap "acabat". Però el vídeo sí. El vídeo necessita d'un muntatge. D'un treball posterior a la captura de les imatges. I és justament en aquest aspecte que els fotògrafs ens em de posar les piles si volem arribar a dominar la imatge en moviment. Perquè en definitiva la composició, el control de la llum, el saber captar el moment... tot i les grans diferències, bé a ser el mateix. És el processat el que varia. I molt. És el que m'ha fet patir aquest cap de setmana. Fer el guió? A mi ja se'm dóna força bé escriure. Gravar les imatges? Ha estat molt divertit. Muntar el curtmetratge? Una odissea... exportacions fallides, còdecs amunt còdecs avall... dvds a la paperera... finalment el vaig poder entregar a temps, pels pèls.

En fi, aquest post -com tots- no deixa de ser un seguit de reflexions que se'm passen pel cap i que en un moment donat escric. Realment no sé si el vídeo ens ha de fer canviar -als fotògrafs- o no. Tampoc sé si ho acabarà fent. No crec ni molt menys que ens haguem de convertir en videògrafs, són dues professions que tot i ser germanes són ben diferents i amb personalitat pròpia. Interpreto però que si el mercat ha decidit incorporar el vídeo en les càmeres de fotos és per alguna cosa.  Óbviament el vídeo no ens serà útil per als mitjans tradicionals (diaris, revistes i altres publicacions físiques) però sí que li podem treure profit en les publicacions digitals ubicades a la xarxa. Pàgines pioneres com www.mediastorm.com han demostrat que la combinació d'imatge fixe amb imatge en moviment és un nou llenguatge amb moltes possibilitats d'èxit. Al final, el temps dirà si la incorporació de vídeo en les càmeres de fotos ha estat bona idea o no. Personalment tinc ganes de donar-li una oportunitat. Només això. Ah! i quant ho aconsegueixi, penjaré el curtmetratge perquè el pugueu criticar :)