Com fotografiar un incendi

La columna de fum va agafar proporcions considerables

Just fa una setmana vaig parlar sobre l'espectacularitat del foc i de com des del punt de vista d'un fotògraf -almenys el meu- aquest dóna molt de joc. Doncs bé, aquesta mateixa setmana ho he pogut posar en pràctica i és que el passat dissabte és van cremar unes deu hectàrees de camp de conreu degut a l'incendi d'una màquina segadora que es va encendre a prop de Figueres. És pot dir doncs que malauradament hem inaugurat la temporada de focs. Avui, m'agradaria parlar de com fotografiar un incendi.

La causa de l'incendi va ser aquesta màquina segadora

El primer i el més important que s'ha de fer quant arribes a la zona que podríem anomenar "calenta" és estudiar bé a on aparcar el cotxe. Pot semblar una tonteria i del tot exagerat però creieu-me que més d'un fotògraf quan ha anat a buscar el seu vehicle després d'una jornada seguint els bombers per la muntanya se l'ha trobat calcinat. El foc és del tot imprevisible i el que en un primer moment pot semblar un petit incendi fàcilment controlable es pot convertir en un infern en poques hores. La meva experiència em diu que el més lògic és estacionar-lo al costat d'una casa, corral o qualsevol edifici que se suposa intentaran salvar si les coses es posen negres, sempre tenint cura d'estacionar-lo correctament per no molestar el pas constant de dotacions de bombers.

L'ús del gran angular ens apropa a l'acció

Un cop amb el vehicle ben estacionat és hora d'anar a buscar l'acció a peu. El foc per si sol pot ser molt vistós però si es combina amb el factor humà la cosa pot resultar espectacular. Cal doncs localitzar els bombers.
 

Normalment és una tasca fàcil. Si des de la nostra posició veiem un camió només haure'm d'anar seguint la mànega que en surt per localitzar els bombers fàcilment. Però si en aquell moment no veiem ningú el més pràctic és parar la orella i escoltar com respira l'ambient. Segurament no tardarem gaire a sentir algun crit que ens dirà cap a quina direcció anar. Cal tenir molt present que sota cap circumstància s'ha d'entrar sol en una zona boscosa si l'incendi s'està produint dins. Si el foc avança cap a nosaltres sense saber-ho ens podem trobar envoltats de fum en qüestió de minuts. El més perillós d'un incendi no és la flama en sí, sinó el fum que nega l'ambient i que dificulta radicalment l'escapada. Així doncs, sempre ens moure'm per camins i carreteres -vigilant les dotacions de bombers que es mouen a gran velocitat- i, un cop localitzats, intentarem entrar al bosc amb ells si no ens indiquen el contrari.

L'ús del teleobjectiu en permet aplanar la imatge

La meva experiència personal amb els bombers sempre ha estat molt positiva. A diferència d'altres cossos de seguretat no m'han posat mai cap pega i mentre no interfereixis en la seva tasca et deixen fer al teu aire. I dic a diferència d'altres cossos de seguretat perquè tant els mossos d'esquadra com les policies locals són molt més recelosos de deixar-te treballar. Fins a un punt és lògic. És una zona potencialment perillosa i si passa alguna desgracia ells en serien responsables a ulls dels seus caps. Normalment per sort, si t'acredites com a premsa et deixen anar la cantarella de "mira, a partir d'aquí passes sota la teva responsabilitat" i et deixen passar.

Un parell de barraques d'eines van patir les conseqüències del foc

Passem a temes tècnics. Quin objectiu és millor? Un gran angular o un tele? El més pràctic seria anar amb dos càmeres amb un objectiu de cada i anar fent, però imaginem per un moment que només en podem elegir un. Personalment em decanto més pel gran angular tot i que reconec que un ús adequat d'un teleobjectiu pot donar resultats molt espectaculars. Els teleobjectius et permeten tancar el plano i donar importància a allò que vols destacar a més d'oferir-te una distància de seguretat importantíssima en un incendi però, justament aquesta distància, és la que prefereixo evitar. És pot dir que sóc seguidor de la mítica frase de Robert Capa que diu "si les teves fotos no són prou bones és perquè no estàs suficientment a prop". I és que el gran angular em permet apropar l'acció a l'espectador d'una manera que cap altre objectiu m'ofereix. Tot i això, com podeu comprovar en les fotografies que il·lustren aquest post també utilitzo un tele. Vosaltres què preferiu?

Mai havia fotografiat un helicòpter des de abaix

Per acabar m'agradaria parlar de les "altres fotos". Quant treballes per un mitjà de comunicació el primer que tens al cap és cobrir la noticia. Quant arribes a un incendi dispares a tort i a dret a tot el que es mou per si de cas s'acaba tot ràpid i et menges la feina. Però -passat el frenesí inicial- és el moment de respirar i deixar enrere la foto-notícia per deixar pas a les "altres fotos". Aquelles fotos treballades de composició, de llum, fetes amb la calma i que possiblement no sortiran publicades per ser massa "artístiques" però que són les fotos que al cap del temps encara recordes i estàs orgullós d'haver fet. FOTOS/ROGER LLEIXÀ