Olorant fum...

Fa uns dies vaig anar a fotografiar un cotxe que s'havia incendiat a la N-II, a l'altura de Garrigàs, no sé ben bé si per problemes de motor o de forma intencionada. La qüestió és que després d'aparcar a la cuneta, posar-me el peto reflectant i acreditar-me als corresponents mossos vaig arribar caminant fins el cotxe sinistrat.

La cosa no tenia pinta de ser gaire espectacular. Havia arribat una mica tard i ja només quedava fum. Sort que un bomber encara estava remullant la carcassa i em va salvar la foto. Foto simple, sens dubte. Però bé -en definitiva- feina feta. I és que periodisticament parlant la feina s'havia acabat. O potser no... perquè just al costat del vehicle incendiat un camp de blat acabat de recollir havia patit també els efectes del foc. I els bombers també aquí havien fet bé la seva feina. Ja estava apagat. Només unes bales de palla perfectament alineades encara cremaven sense control al mig del camp. Potser se'n podia treure una mica de suc...

Mai abans havia fotografiat unes bales de palla cremant-se. He fotografiat vegades el foc en la seva forma més descontrolada però mai com una gran massa compacta de palla fumejant. I haig de reconèixer que fotogràficament donen joc. Grans esferes grises escopint foc pels costats...

I és que el foc és fotogènic. No es pot negar. I tot fotògraf que hagi cobert un incendi ho sap. I no és fotogènic el foc en sí. Són fotogèniques totes aquelles situacions que un desastre com aquest comporta. L'home protegint casa seva amb una petita mànega de jardí. La dona lamentant-se per la pèrdua de la collita. La nena rera un vidre amb una mascareta de paper. El bomber sense forces donant-ho tot per aturar l'incessant embranzida vermella... Malauradament, un incendi dóna molt de joc.

I tot això em recorda que probablement aquest estiu els patirem. Perquè els entesos en la matèria diuen que aquest any toca. Que les condicions són malauradament massa favorables. Boscos secs i especialment bruts. I no m'agradarà que passi. Perquè no m'agrada que es cremin els boscos. No m'agrada que la gent hagi de dormir en un pavelló. No m'agraden els incendis... però inevitablement sé que disfrutaré fotografiant-los. Les bales de palla m'ho han recordat. I em sento malament. Però sóc fotògraf. I gaudim amb aquestes coses... FOTOS/ROGER LLEIXÀ