Sense títol (avui no el necessita)

Hola. Com esteu? Aquests últims dies han estat complicats per mi. Per mi i per molta de la gent que m'envolta. Quant encara m'estava habituant a la vida "a casa" i a la tornada a la feina un dels meus millors amics va tenir una patacada molt forta en unes escales del metro de Barcelona i el van haver d'intervenir d'urgència. Ha estat molt greu. Han estat uns dies durs, de patir, de fer el cor fort i d'intentar observar la vida en positiu. Dies grisos i tristos que s'han tornat alegres i clars a mesura que l'Àlex s'ha anat recuperant. Cada visita, cada trucada s'ha convertit en un gran somriure banyat en petites llàgrimes d'emoció. I aquesta tarda la seva novia m'ha dit que demà potser li donen l'alta. Així ho espero. Ho desitjo. En tinc moltes ganes. I ell en té moltes més...  Perquè tinc moltes ganes de tornar a compartir converses, reflexions, tonteries i demés neures amb ell com si l'última setmana no hagués existit mai. Ho necessito.

Post des de Bangkok

Hola a tothom! El dia de tornada s'acosta i aquí em teniu, esgotant les ultimes jornades a la caòtica capital tailandesa des d'on el proper dimecres agafaré l'avio de tornada a casa. Us haig de dir que m'hagues agradat mantenir-vos mes informats de com m'estaven anant les coses per terres asiàtiques però pel fet de no poder ensenyar-vos cap imatge (recordem que per culpa meva de no portar cap photoshop a sobre...) i també per la complexitat dels teclats asiàtics (digueu-li mandra d'intentar entendre'ls) ho vaig anar deixant fins al punt d'haver marxat de Laos sense escriure cap post... En fi, sort que ja em coneixeu :)

Post des de Cambodja

Per primera vegada en la curta historia d'aquest modest blog un post no tindrà cap imatge. I es que aquí el que escriu ho esta fent des de Cambotja. Des d'un ordinador connectat a 0`50$ la hora. I sense el photoshop portable per editar imatges que s'ha quedat dins d'un llapis de memòria sobre la taula a milers de kilòmetres d'on estic ara... En fi, coses que passen. La veritat es que abans de marxar volia escriure un "Tancat per vacances" o alguna cosa per l'estil però entre una cosa i l'altre, entre preparar la maleta i -sobretot- la bossa de fotografia no vaig tenir temps. Aixi que aprofito avui que esta diluviant a Phon Phen -la capital cambotjana- per escriure les primeres impressions del viatge.

M'han donat el Premi del Públic!

Avui estic especialment content. Ahir es van projectar tots els curtmetratges participants al concurs "Correcurts"del Festicurts 2010 de Figueres i -per sorpresa meva- el meu curt es va emportar el Premi del Públic. Per a mi, el més important, doncs és la gent, els espectadors, els que un cop visionats tots els curtmetratges valoren la qualitat i originalitat dels curts i elegeixen un guanyador. No podria doncs estar més feliç. I tal com us vaig dir he penjat el vídeo a Vimeo perquè qui vulgui li pugui fer una ullada.

En fi, després d'aquesta primera experiència de gravació de vídeo amb la càmera de fotos només em queda dir que la cosa tindrà continuïtat :)

Hola senyor vídeo, vol ser amic meu?

 La pinta que farem els fotògrafs d'aquí un temps. Bé, salvant les diferències...

Fa dies que tenia aquest post a mig fer i no hi havia manera d'acabar-lo... però aquest cap de setmana he participat al Correcurts, un concurs de curtmetratges organitzat pel Festival Festicurts i la Cerveseria Venecia de Figueres i m'ha vingut com anell al dit. Perquè avui us vull parlar del nou amic dels fotògrafs... el vídeo.