La targeta de memòria s'ha mort... i ara què faig? (classe pràctica per a principiants)

Avui toca classe pràctica. I és que com molts jo també m'he trobat en la infortunada situació d'anar a preparar la feina del dia i no poder-ho fer per culpa d'un bloqueig en la targeta de memòria. No passa sovint. De fet passa poques vegades. Però passa. És una loteria. I el primer cop sempre és el més traumàtic. Després d'un dia de feina et disposes a enviar les imatges a la feina però oh! a dins de la targeta només hi apareix una icona buida, producte d'una mala gravació per part de la càmera. Don't panic! Avui explicaré el sistema que utilitzo jo per recuperar una targeta de memòria corrupte.

En el pot petit hi ha la bona confitura

  

Hola a tothom. Com esteu? Preparats per donar la benvinguda al nou any? Avui m'agradaria presentar-vos un nou amic, el Canon Speedlite 270EX. No, no me l'ha cagat el tio, ja fa unes setmanetes que som amics. I sí, és un flash, i és el més petit de la colla :)

"Hmong&Kmong People", "Tuol Sleng" i "Offering to monks".

Hola a tots! Fa força dies que no publicava res al blog. Primer de tot i relacionat amb l'últim post m'agradaria comentar que l'Àlex ja està quasi quasi recuperat al 100%; hem tornat doncs a les converses, les reflexions i les tonteries i de la "setmana tràgica" ja ningú se'n recorda. Tots plegats estem la mar de contents. Dit això, us vull informar que ja estan disponibles a la web els tres primers reportatges del viatge: "Hmong&Kmong People", "Tuol Sleng" i "Offering to monks" (si cliqueu a cada imatge us portaran directament a cada galeria). I coincidint amb aquesta publicació he aprofitat per renovar completament el sistema de visualització d'imatges de la web. 

Sense títol (avui no el necessita)

Hola. Com esteu? Aquests últims dies han estat complicats per mi. Per mi i per molta de la gent que m'envolta. Quant encara m'estava habituant a la vida "a casa" i a la tornada a la feina un dels meus millors amics va tenir una patacada molt forta en unes escales del metro de Barcelona i el van haver d'intervenir d'urgència. Ha estat molt greu. Han estat uns dies durs, de patir, de fer el cor fort i d'intentar observar la vida en positiu. Dies grisos i tristos que s'han tornat alegres i clars a mesura que l'Àlex s'ha anat recuperant. Cada visita, cada trucada s'ha convertit en un gran somriure banyat en petites llàgrimes d'emoció. I aquesta tarda la seva novia m'ha dit que demà potser li donen l'alta. Així ho espero. Ho desitjo. En tinc moltes ganes. I ell en té moltes més...  Perquè tinc moltes ganes de tornar a compartir converses, reflexions, tonteries i demés neures amb ell com si l'última setmana no hagués existit mai. Ho necessito.

Post des de Bangkok

Hola a tothom! El dia de tornada s'acosta i aquí em teniu, esgotant les ultimes jornades a la caòtica capital tailandesa des d'on el proper dimecres agafaré l'avio de tornada a casa. Us haig de dir que m'hagues agradat mantenir-vos mes informats de com m'estaven anant les coses per terres asiàtiques però pel fet de no poder ensenyar-vos cap imatge (recordem que per culpa meva de no portar cap photoshop a sobre...) i també per la complexitat dels teclats asiàtics (digueu-li mandra d'intentar entendre'ls) ho vaig anar deixant fins al punt d'haver marxat de Laos sense escriure cap post... En fi, sort que ja em coneixeu :)