Post des de Cambodja

Per primera vegada en la curta historia d'aquest modest blog un post no tindrà cap imatge. I es que aquí el que escriu ho esta fent des de Cambotja. Des d'un ordinador connectat a 0`50$ la hora. I sense el photoshop portable per editar imatges que s'ha quedat dins d'un llapis de memòria sobre la taula a milers de kilòmetres d'on estic ara... En fi, coses que passen. La veritat es que abans de marxar volia escriure un "Tancat per vacances" o alguna cosa per l'estil però entre una cosa i l'altre, entre preparar la maleta i -sobretot- la bossa de fotografia no vaig tenir temps. Aixi que aprofito avui que esta diluviant a Phon Phen -la capital cambotjana- per escriure les primeres impressions del viatge.

Estic fent poques fotos. I es que sempre que arribo a un lloc nou em costa adaptar-me. Adaptar-me a la llum. Adaptar-me als horaris. I adaptar-me a la gent. Sobretot a la gent. Em va passar la primera vegada que vaig trepitjar aquest país i m'està passant ara. De mica en mica agafo el ritme però algunes imatges es perden pel camí. I em sap molt de greu -per mi mateix- però es inevitable. M'agradaria saber si als Natchweys, Salgados i McCurrys també els hi passa. Segurament no. No voldria comparar-me amb ells, ni molt menys. Però m'agradaria pensar que a ells un dia també els hi va passar. I que de mica en mica, l'experiència dona els seus fruits. I arriba un dia en que fotografiar el mon es com fotografiar a casa.

Demà tinc previst visitar L'antiga escola S-21 reconvertida en presó durant la Kampuchea Democràtica de Pol Pot. Uns 14.000 cambotjans van ser torturats i declarats enemics del partit i seguidament condemnats a mort a dins dels seus murs. Aquest lloc es un dels motius per els quals he tornat a Cambotja. I demà, segurament, faré moltes fotos. Espero.