dimecres, 29 de desembre del 2010

La targeta de memòria s'ha mort... i ara què faig? (classe pràctica per a principiants)


Avui toca classe pràctica. I és que com molts jo també m'he trobat en la infortunada situació d'anar a preparar la feina del dia i no poder-ho fer per culpa d'un bloqueig en la targeta de memòria. No passa sovint. De fet passa poques vegades. Però passa. És una loteria. I el primer cop sempre és el més traumàtic. Després d'un dia de feina et disposes a enviar les imatges a la feina però oh! a dins de la targeta només hi apareix una icona buida, producte d'una mala gravació per part de la càmera. Don't panic! Avui explicaré el sistema que utilitzo jo per recuperar una targeta de memòria corrupte.

 

La fotografia digital ha estat un gran avanç. No hi ha cap dubte. Ha comportat moltes coses bones -com la rapidesa o la qualitat d'imatge- alguna de dolenta -com l'intrusisme desmesurat- i "una" en particular de molt dolenta -la pèrdua d'imatges per culpa d'un mal funcionament dels dispositius-. És el pitjor que et pot passar. Pots perdre una targeta o tot un disc dur. Però un dia no saps perquè però es tanca la "porta" i no hi pots entrar. Per sort a mi només m'ha passat en targetes però sé de companys que els hi ha passat en disc durs sencers. I és una putada. Perquè en un tres i no res has perdut la feina d'anys. Tot està perdut? Potser no. Possiblement es pugui entrar per la porta del darrera...


És justament el que fan els programes de recuperació de dades. Intenten entrar a dins de la memòria per altres camins. Jo us parlaré del programa que a mi em funciona. És diu Data Rescue 3 i és tant per PC com per Mac. N'hi han d'altres que deuen fer el mateix però aquest sempre m'ha funcionat i el seu funcionament és molt senzill. Obrim el programa i ens demanarà que seleccionem un dispositiu de memòria. Si el programa no ens el detecta llavors tindrem un problema més greu i no el podrem solucionar amb aquest tipus de programes (haurem de buscar ajuda en empreses especialitzades). Un cop seleccionada la targeta o el disc dur podrem triar entre vàries opcions que el programa ens proposa. Les dues primeres són les que a nosaltres ens interessen: Quick scan (anàlisi ràpid) i Deep scan (anàlisi en profunditat). Jo faig directament un anàlisis en profunditat, doncs el que m'interessa és recuperar la màxima informació encara que això comporti esperar una mica més de temps. L'anàlisi ràpid ens servirà per fer un primer cop d'ull, però no analitzarà sector per sector i no recuperà tota -o quasi tota- la informació, que és el que ens interessa.


Tardarà una mica en fer la feina (a mode orientatiu una targeta de 8GB l'escaneja en uns vint-i-cinc minuts) i un cop acabada se'ns obrirà un navegador a on hi trobarem tota la informació recuperada ordenada per tipus i tamany. Ens quedarà doncs seleccionar tot el que ens interessa i guardar-ho en una carpeta en un altre disc dur. En general a mi sempre m'ho ha recuperat tot i únicament en algunes poques imatges les ha recuperades amb unes franges horitzontals de color gris, indicatives de que no s'ha pogut recuperar tota la informació. Pel que fa a la targeta jo la solo formatejar des de la càmera i torna a anar bé. En fi, espero haver ajudat si mai us trobeu amb aquest problema. CAPTURES DE PANTALLA/ROGER LLEIXÀ

2 comentaris:

  1. Només per ser pedant, però aquests programes no entren "per un altre camí".

    La majoria dels dispositius d'emmagatzematge estan separats en dues "parts": les dades i els índexos. Quan entres en un disc dur o una targeta de memòria, el que fa el Explorer o el Finder és navegar pels índexos. Al obrir un fitxer, aleshores es va a buscar les dades reals en un altre bloc (o sector) del mitjà.

    El que passa amb les targetes és que, sovint, la implementació de la indexació (el famós FAT per a targets de memòria) de les càmeres és patétic i es "perden" indexos.

    El que fan els programes com el que ens menciones és passar completament d'els índex, igual que les dones de mi, i anar a buscar els blocs de les dades directament. És per això que normalment no poden recuperar el nom original del fitxer ni tampoc, a vegades, de quin tipus de fitxer es tracta (JPEG, BMP, etc) perquè tota aquesta informació està als índexos (a la FAT)

    A vegades, com que els ínexos formen una espècie de cua, amb l'anàlisis ràpid n'hi ha prou, perquè el que intenta és simplement recuperar l'index. Sovint, però, el codi de dins la càmera és tan "cutre" que s'ha de mirar bloc per bloc i regenerar els índexos tan com es pugui des de zero.

    També és veritat que a vegades el problema està entre el monitor i la cadira, perquè alguns sempre s'endescuiden de expulsar els mitjans amb seguretat...

    ResponElimina
  2. Guau Jordi! Quina explicació! Jo ja sabia que aquests programes feien alguna "cosa" per poder entrar però certament no en tenia ni idea de tota la complexitat que comporta. Brutal! Merci doncs per explicar-ho. Aviam si tens temps i anem un dia a fer un cafè amb l'Àlex :)

    ResponElimina