Com fotografiar un incendi

La columna de fum va agafar proporcions considerables

Just fa una setmana vaig parlar sobre l'espectacularitat del foc i de com des del punt de vista d'un fotògraf -almenys el meu- aquest dóna molt de joc. Doncs bé, aquesta mateixa setmana ho he pogut posar en pràctica i és que el passat dissabte és van cremar unes deu hectàrees de camp de conreu degut a l'incendi d'una màquina segadora que es va encendre a prop de Figueres. És pot dir doncs que malauradament hem inaugurat la temporada de focs. Avui, m'agradaria parlar de com fotografiar un incendi.

Olorant fum...

Fa uns dies vaig anar a fotografiar un cotxe que s'havia incendiat a la N-II, a l'altura de Garrigàs, no sé ben bé si per problemes de motor o de forma intencionada. La qüestió és que després d'aparcar a la cuneta, posar-me el peto reflectant i acreditar-me als corresponents mossos vaig arribar caminant fins el cotxe sinistrat.

Mama, vull ser corresponsal de guerra!

Després d'una setmana llarga -casi dos!- sense escriure cap nou post per qüestions laborals -excusa patillera- torno a ficar-me davant l'ordinador per continuar amb la sèrie engegada fa uns dies sobre els corresponsals de guerra. I avui m'agradaria parlar de què i com és fa un corresponsal de guerra. Què representa i com ha vist modificada la seva condició laboral en pocs anys. 

Però anem a pams. No ens precipite'm. Doncs abans de res m'agradaria dir-vos que jo, durant molt de temps, vaig tenir clar que ho arribaria a ser... 

La Guerra de Bòsnia: Escola de corresponsals de guerra

 

Fotografia de Ron Haviv

Per a molts foto-periodistes que avui anomenaríem consagrats la Guerra de Bòsnia va ser el seu camp d'aprenentatge. Tota una generació de foto-reporters va néixer a l'escola de Sarajevo, entre la pluja de morters serbis. A la capital de Bosnia-Herzegovina van aprendre a esquivar les bales a l'avinguda dels franctiradors, a dormir amb el soroll constant de les bombes, a donar veu a qui no en té, a conviure amb la mort constant... i que sempre és millor no fer cap foto que fer "la última foto". En definitiva, van aprendre a moure's pel que es coneix en l'argot de l'ofici com el Territori comanxe.

De visita per les "catacumbes" de Figueres

 Entrada per la Plaça del Sol

La setmana passada vaig tenir ocasió de baixar a les cloaques de Figueres per documentar les feines de millora que s'hi està duent a terme. No tenia cap informació del què em trobaria allà baix així que vaig al·lucinar bastant amb la grandària del forat. Un s'imagina un petit túnel a on en prou feines hi passa una persona adulta però no, tot el contrari, la riera de Figueres té unes dimensions considerables.