De visita per les "catacumbes" de Figueres

 Entrada per la Plaça del Sol

La setmana passada vaig tenir ocasió de baixar a les cloaques de Figueres per documentar les feines de millora que s'hi està duent a terme. No tenia cap informació del què em trobaria allà baix així que vaig al·lucinar bastant amb la grandària del forat. Un s'imagina un petit túnel a on en prou feines hi passa una persona adulta però no, tot el contrari, la riera de Figueres té unes dimensions considerables.

Un operari passant cable elèctric

La part del túnel a on ja s'havia actuat estava realment neta, tenint en compte que la funció principal d'aquest forat és la de canalitzar les deixalles corporals dels figuerencs. L'aire era ben respirable, la llum era variable però suficient com per no haver de fer servir el flash i -la part més important- tenia plena llibertat d'actuació. Els operaris es dedicaven a netejar la zona de runa i restes vàries, instal·lar cablejat elèctric per portar llum, i canalitzar les aigües residuals fent ús d'una gran canonada. Amb tot, estaven tan enfeinats que la meva presència va passar del tot desapercebuda, cosa que sempre s'agraeix. Suposo que el fet que ens acompanyessin alguns dels jefassos de l'obra els va fer esmerçar-se més en la seva tasca. Pel que a mi respecte, és un goig treballar així.

 Comprobació d'una obertura d'aire

De mica en mica vam anar avançant fins entrar de ple a la part "verge" de la riera, a on la merda hi campa amb plena llibertat i les rates tenen una mida considerable. El millor: la quasi absència de llum que donava peu a jugar amb la poca que hi havia. Vaig tenir que fer ús del flash rebotat en alguna ocasió per salvar alguna foto però realment es perdia tot l'encant. El pitjor: aquí la cosa ja feia més pudor i anar trepitjant muntanyetes de pasta de paper va ser tota una experiència. Que òbviament repetiria encantat si calgués. Cal dir que molt amablement els operaris d'Argon em van proporcionar una funda completa antibrutícia -katiusques incloses-, cosa que em va fer despreocupar completament de l'estat de la meva vestimenta.

Nius d'aranyes "de les clavagueres"

Em va semblar molt curiós els milers de petits nius d'aranya que poblaven les parets. No apte pels aracnofòbics. M'agradaria saber de què s'alimenten. Suposo que de altres bitxets més petits que elles però no deixa de ser un lloc ben estrany per viure.

 La sortida just davant l'escorxador vell

Després de travessar tot el centre figuerenc per sota terra varem sortir per una obertura d'aire situada davant l'escorxador vell. Tota una experiència que fotogràficament va donar per molt. La idea dels responsables de l'obra és que sigui visitable amb el temps. Sens dubte crec que seria una molt bona opció.

Després del reportatge vaig anar a la meva companyia d'assegurances a fer uns papeleos. Per sort la noia que em va atendre estava encostipada jeje FOTOS/ROGER LLEIXÀ