Adéu amic flash

No m'agrada el flash. Així de clar. Hem estat bons amics i haig de reconèixer que ha estat un gran company de feina. Un bon aliat en les situacions difícils. Durant molt de temps. Massa temps. Però les regles han canviat. Les meves regles.... Tampoc és que haguem de partir peres definitivament. Segurament seria massa traumàtic i no seria bo ni per ell ni per mi. Però haig de desenganxar-me de la seva dependència. Perquè fer fotos amb ell és més fàcil. Si no tens llum tranquil, cap problema, n'hi poses. Així de senzill. I jo tinc ganes de complicar-me una mica la vida.

El flash va ser un gran invent. No en dubteu. Des d'aquelles monstruoses làmpades de magnesi passant pels flashos de bombeta fins als actuals electrònics amb làmpades de xénon, els flashos han il·luminat incomptables escenes, aportant la seva característica llum blanca en tot tipus de situacions i medis, congelant el moviment -com en la imatge que il·lustra aquest post-, il·luminant els racons més insòlits mancats de llum natural, aportant la llum de forma directa o rebotada, ajudant-se de difusors i reflectors, en definitiva, fent possible fotografiar en situacions a on la llum ambient no ho permetia.

Al seu favor he de dir que utilitzant només flashos es poden aconseguir resultats impressionants i aconseguir dominar l'ús de dos o més flashos alhora és d'una complexitat extrema i digne d'admiració. Si us interessa el tema us recomano la visita a la web de Strobist, a on s'explica amb exemples pràctics i pas a pas la il·luminació amb flash.

Però jo n'he abusat. M'ha costat temps veure-ho però les ombres també poden ser boniques. No sempre cal el flash de relleno. La manca de llum també pot ser fotogènica. Ho pot ser molt més. Així que amic flash, amb el cor encongit et dic adéu. Tranquil, que no t'abandonaré, em seguiràs sent molt útil en moltes ocasions, però el teu monopoli s'ha acabat... FOTO/TONI VILCHES