Contrastos

Sóc conscient que tinc pendent de publicar "el dia després de la nevada" però donat que aquest ha estat un cap de setmana especial en molts sentits m'agradaria explicar com el vaig viure sempre des d'un punt de vista fotogràfic i sense entrar gaire en política, doncs crec que com a periodista m'haig de limitar a mostrar la realitat al marge de les meves opcions o inquietuds polítiques. Així doncs, i com tots ja sabeu, els últims dies em viscut dos fets històrics que seran recordats durant molts anys, gràcies també a les imatges que ho han immortalitzat pels anals de la història. Parlem, com no, de la manifestació pel dret a decidir a Barcelona i la victòria de la selecció espanyola al mundial de Sud-àfrica.

El dissabte a les cinc de la tarda pujava lentament les escales de sortida de la parada de metro de Fontana, a pocs minuts de l'inici de la manifestació. Els carrers, sense gota de trànsit, eren un esclat de senyeres, rialles, càntics i reivindicacions. Un poble, el català, exercia el seu dret a opinar, com a nació, en un acte recolzat per les forces polítiques però sense que aquestes monopolitzessin el protagonisme.

Des de la cua de la manifestació, i amb el braçal de premsa ben visible com marca la directiva en aquestes situacions, vaig anar avançant entre una multitud joiosa i expectant d'estar vivint un moment històric. Ni la forta calor ni la nula possibilitat d'avançar per la gran afluència de gent no van diluir en cap moment el caire festiu i reivindicatiu de la manifestació. Les pancartes, juntament amb els seus portadors, van donar molt de joc.

Tècnicament parlant us haig de confessar que no anava gaire ben preparat. Molts companys utilitzaven focals llargues pujats a faroles i contenidors de la brossa per immortalitzar els carrers a rebentar de gent. El meu teleobjectiu però, i de forma poc intel·ligent per part meva, es va quedar a casa. Tot i així, i donat que sóc propens a apropar-me tant com puc a la gent amb el gran angular, penso que vaig poder captar l'ambient prou bé. La llum, molt variable, també va donar joc.

En definitiva, una gran festa del poble català, a on pares, avis i nets es van unir per exercir el seu dret democràtic a dir la seva, de forma massiva, pacífica i contundent. Un gran dia per recordar. Un gran dia per ser fotògraf.

I el diumenge va arribar, i amb ell la final del mundial de futbol de Sud-àfrica i la posterior victòria de la selecció espanyola. Aquest cop, era el poble espanyol qui va sortir al carrer per celebrar la seva condició.

Minuts després de la finalització del partit, centenars de persones s'acostaren a la rambla de Figueres per celebrar col·lectivament la victòria espanyola. Desenes de banderes onejaven al ritme dels càntics espanyols mentre més i més gent anava arribant a la concentració. Tots ells, exultants, no van tenir cap problema en posar davant la càmera. Tot el contrari.

Les bengales, sempre presents en aquest tipus de celebracions, empastifen de color vermell tot el que envolten. Tanmateix, s'ha de reconèixer que li donen un toc distintiu de celebració molt característic i espectacular si s'aconsegueix captar correctament la llum.

La "marea roja" a la figuerenca va pelegrinar durant bona part de dues hores per la Rambla, la Font Lluminosa i la Plaça de l'Ajuntament, traslladant fins hi tot la festa al ben mig de la Ronda Barcelona. No van faltar el capote, el torero, i un "toro" improvisat.

Contrastos. Grans contrastos. En un cap de setmana únic que difícilment es tornarà a repetir. Fotogràficament...  ha estat brillant. FOTOS/ROGER LLEIXÀ