dimarts, 27 d’abril del 2010

La importància del moment

Són molts els factors que determinen si una fotografia és bona o no. La llum, la composició, els colors, la profunditat de camp, el motiu... tots són factors importants i realment són els que faran que una imatge ens transmeti quelcom o no. Són els que li donaran sentit a la feina del fotògraf si aquest els ha triat bé. Però d'entre tots ells, n'hi ha un que -per a mi- destaca entre tots els altres. És el factor "moment".

El "moment" entès com aquell instant màgic i especial, aquella dècima de segon en que tot està al seu lloc. Pot ser un gest, una expressió, una mirada, poden ser coses molt petites que poden significar molt. Per posar un exemple:



Dissabte 17 d'octubre de 2009. Base militar de Sant Climent Sescebes. Acte de comiat dels soldats espanyols destinats a Afganistan. Protocol extrem. Trompetes. Desfilada. Mes trompetes. Discursos. Homenatge als caiguts. Aplaudiments. Descans... Acabat l'acte protocol·lari es va celebrar un piscolabis al menjador de la base, moment en el qual els soldats aprofitaven per acomiadar-se de forma més personal de les seves famílies. Fotogràficament parlant, el millor moment per fotografiar, sense caps de protocol i cercant la part més humana de l'exèrcit. Abraçades, plors, preocupacions amagades en mitges rialles... Totes bones fotos per publicar. Entre tot el murmuri de pares, germans, avis i cunyats un noi i una noia. Sense parlar. La noia molt moixa. El noi en actitud protectora. Tot d'una arriba el moment. Click!


Ni van haver molts de moments. Jo vaig captar aquest. Significarà molt per a uns i molt poc per a d'altres. Per a mi tenia el seu significat. Per a mi era important. Per a mi era el "moment". FOTOS/ROGER LLEIXÀ

4 comentaris:

  1. Amb la redacció tan poètica i nostàlgica que ens has fet i... patapam! LA foto!

    ResponElimina
  2. Molt sugerent la foto. M'he fixat en un detall que potser et semblarà absurd però un cop m'hi he fixat ja no puc deixar de veure-ho així: sembla com si estiguessin desproporcionats i que tinguin les cames molt curtes respecte el cos(sobretot la noia). És un efecte òptic o realment eren així?

    ResponElimina
  3. Dúnia, veig que l'efecte sorpresa ha funcionat jeje

    Zumalakárregui, diria que els dos estaven força proporcionats xD realment és com bé dius un efecte òptic, resultat de l'ús d'una focal llarga -teleobjectiu- i del no paral·lelisme entre el fotògraf i el subjecte. Una foto picada vaja jeje

    Moltes gràcies pels vostres comentaris :D

    ResponElimina